lunes, 9 de julio de 2012

L'ANIMAL MORIBUND / Philip Roth

La gran broma que ens juga la biologia és que connectes amb l’altre abans de saber-ne res. En el primer moment ja ho entens tot. Inicialment hi ha una atracció mútua que es superficial, però ja intueixes tota la resta.  I l’ atracció no ha de ser equivalent por força: ella se sent atreta per una cosa, i tu per una altra. És superficial, és curiositat, però de cop, pam, ho és tot. Està bé que sigui cubana, està bé que la seva àvia fos això i que el seu avi fos allò, està bé que jo toqui el piano i tingui un manuscrit de Kafka, però tot això és merament una marrada respecte a allà on hem d’anar a parar. És part de l’encís, potser, però és una part que, si me la pogués estalviar, seria molt més feliç. El sexe és tot l’encís que aquí fa falta. Creu que els homes troben les dones gaire encisadores després d’haver-hi tingut relacions sexuals? Creu que hi ha ningú que trobi gaire encisador algú del sexe que sigui, si no hi té relacions sexuals? Per quina persona ens podem sentir encisats, a part d’ aquests casos? Per ningú.